Dir el monstre, de Sònia Moya

Descripció

Aquest llibre, escrit per la poeta Sònia Moya, inclou la mirada adolescent i el batec jove sense perdre de vista el motor que guia la col·lecció: escriure per a tothom. Moya s’immergeix molt bé en aquest univers gràcies a la seva tasca com a divulgadora del fet poètic. «La inspiració ha sortit d’observar-los a ells, especialment a la meva filla, però també de recordar la nena i l’adolescent que vaig ser i que segurament no he deixat de ser mai», expressa la poeta.

Dir el monstre és un repte en majúscules i no només en referència a la part escrita. L’il·lustrador Joan Turu, amb un diàleg constant amb la poeta, ha creat unes il·lustracions sublims que generen una simbiosi autèntica amb els poemes. Dir el monstre és un llibre col·laboratiu que ens parla de nosaltres i que ha nascut per fer d’aquest món un lloc més habitable, un indret més bonic on viure.

Com diu a l’epíleg Eduard Sanahuja i Yll, els monstres de la Sònia Moya «ens mostren, o, millor, ens “demostren” quelcom que és en nosaltres, en les nostres febleses, en les nostres inquietuds, en les inseguretats, en els perills, en els reptes que tenim, en l’encarament de la vida i dels amors, en la vivència del temps, i sobretot en les nostres pors. Hi ha una infinitud de tipus de pors, cadascuna de les quals hauria de tenir un nom: la por a la malaltia, a no trobar respostes, a no entendre’s amb l’altre o a no entendre (la poesia, per exemple), a expressar el dolor, a la pèrdua, als paranys, a l’obligatorietat d’acceptar un rol de gènere, a fer-se gran, a no fer bé les coses, a equivocar-se, a prometre (o sigui, a comprometre’s)… I la por a la mort. Els monstres de Sònia Moya (uns poc visibles, altres més amables o més incòmodes, d’altres que s’amaguen en el temps o en el llenguatge) ens encaren al mirall i ens mesuren els límits. Els hem de conèixer, els hem d’anomenar, els hem de dir.»

«Dir el monstre no és un llibre d’autoajuda, sinó un llibre de poesia, una forma de llenguatge que marida enigma, cant, joc i bellesa. Tan important és el que es diu com la forma en què es diu, i no sempre s’entén tot, perquè tampoc entenem els grans misteris de la vida: el naixement, la mort, l’amor, el temps… Jo tampoc no entenc els colors de les flors ni el brunzit de les abelles.» ens comenta Eduard Sanahuja i Yll.

En definitiva, us presentem un llibre per gaudir de la poesia, però també per connectar-hi des del nostre «jo» més vulnerable, perquè sempre tindrem la necessitat de seguir buscant el propi camí. Tant en l’etapa de descoberta pròpia de l’adolescència, en què tan important és el concepte de identitat, com en la soledat de la lectura adulta o en el tresor de la lectura en família, Dir el monstre és un llibre que acompanya perquè dona respostes però, sobretot, fa moltes preguntes.

El llibre inclou una proposta d’escriptura, de Montse Maestre Casadesús, per iniciar-se en descobrir el propis monstres, i introduir-nos en l’escriptura de poesia.

Veure selecció de noticies recollides a la web de l’Editorial Trípode: Sònia Moya.

Sònia Moya ens recita el poema “Ser un nen”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Sònia Moya (@soniamoyapoe)

Feu un tast del llibre amb el video on la Sònia Moya ens recita el seu poema “Ser un nen”, Dir el monstre, pàgina 38.

Biografia de Sònia Moya i Joan Turu

Sònia Moya Villanueva (Cerdanyola del Vallès, 1981) exerceix la docència des del 2005 i des de llavors indaga, dins i fora de l’aula, en l’estudi de la paraula com a eina de transformació social. En aquest sentit, col·labora en el Cicle Tocats de Lletra de Manresa des de l’any 2008 i coordina diversos clubs de lectura de poesia des del 2013. Convençuda que la poesia ha de canviar el món, treballa per la seva comprensió i gaudi com a eina d’ensenyament des d’una triple perspectiva: amb el propi alumnat, amb d’altres docents (Pla Lector del Bages Sud, formació a professorat) i amb intervencions poètiques a primària i secundària. Ha publicat Gramàtica de l’equilibri (Galerada, premi de poesia Amadeu Oller 2010), Plutó (Témenos, 2015, premi Mossèn Narcís Saguer 2014), Intersecció de conjunts (Témenos, Col·lecció Lai, 2017), Càntara (Témenos, Col·lecció Lai, 2018), Silur (Meteora, 2019, premi de poesia Narcís Lunes i Boloix 2018) i Dir el monstre (Ed. Trípode, Col·lecció Mimosa, 2025) amb il·lustracions de Joan Turu. També ha traduït del gallec el llibre Ós, mama, sí (Godall edicions, 2024), de la poeta María Lado. Viu la poesia d’una manera holística, i per això ha treballat amb professionals de la música com Celeste Alías, Santi Careta, Lu Rois, Manel Fortià, Magalí Sare, Marta Roma, María Di Pace, Àlex Reviriego, o Pau Ruiz, de les arts plàstiques com Joan Turu, Txema Rico, Quim Moya, Mariona Vilaseca o Gill Bradley, o de la dansa com Maria Ribera, Laura Bataller o Mònica Vergés. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, al grec i al portuguès.

 

Joan Turu. El dibuix m’ha acompanyat tota la vida. Amb cinc anys, quan les tardes s’allargaven, era un antídot contra l’avorriment. Amb dotze anys, quan el món es convertia en un lloc massa hostil, era un refugi on protegir-me. Amb divuit anys, en plena adolescència, el dibuix em va ensenyar a sortir de la ratlla, a descobrir que, sovint, les coses més interessants es troben darrere dels marges imposats. Amb vint-i-cinc anys, dibuixar es va convertir en una eina de denúncia amb què podia dir els monstres que s’alçaven davant meu fent del món un lloc poc amable. Amb trenta anys, vaig començar a viure del dibuix i, tot i que viure del dibuix és complicat, viure’n sense m’és impossible. Avui, amb quaranta anys acabats de fer, continuo aprenent realitats del dibuix, com ara que, quan canvies el punt de vista des d’on et mires les coses, d’alguna manera canvies les coses.

Ens parlen de Dir el monstre:

 

Dir el monstre, de Sònia Moya
ISBN: 979-13-990068-5-8
Pàgines: 150
PVP: 16,00 €
Primera publicació: Maig 2025
Segona edició: Novembre 2025