Buidar la casa dels pares, de Josefina Maymó

Publicat per -TRIPODE- el 01/09/202301/09/2023

Buidar la casa dels pares parteix de l’evocació i el records de les dues generacions anteriors a la poeta, els avis i els pares, i també la pèrdua del domicili familiar. S’hi expliciten absolutament tots els estadis del procés de dol i, finalment, emergeix un clam amorós a la vida, a la família, a les arrels, a la casa, als objectes, a la llengua…
Es tracta, doncs, d’una poesia eminentment elegíaca. D. Sam Abrams, autor del pròleg, destaca que una de les particularitats de Buidar casa dels pares és que, com tota bona elegia, arrenca d’una pèrdua, passa per les diferents etapes del dol —xoc, tristesa, ràbia, negació, nostàlgia…— i finalment arriba a la resolució: «un veritable cant a la vida o la continuïtat o la memoralització». La poesia esdevé «l’eina cognitiva i emotiva indispensable que permet que la poeta reverteixi el dol de la pèrdua i assoleixi un sentit renovat i perdurable d’ordre, estabilitat i vitalitat».

Maymó utilitza quaranta objectes inventariats a la segona part del poemari, coses tan aparentment humils i insignificants com una rajola, unes orenetes de ceràmica, una cafetera o un raspall de dents ens poden explicar la vida i en són vies d’accés. Res és menyspreable, comenta el prologuista.

Amb pròleg de D. Sam Abrams.

Josefina Maymó i Puig (la Corunya, 1958) és llicenciada en Filosofia per la UB. Ha estat premiada, entre d’altres, al Concurs Literari Vila de Gràcia (2012), Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós de Reus (2015), Certamen Literari Francesc Candel de reportatge periodístic (2016), Certamen Literari de Relat Breu de Santa Eulàlia de Ronçana (2016 i 2018). I seleccionada als Premis Recvll de Blanes, modalitat Retrat Literari (2015), i finalista al Premi Tinet, dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona (2018), i al Premi Núvol de Contes (2021). Aquest és el seu primer recull de poesia.