Gent com nosaltres (Gemma Santaló)
Isabel Canet Ferrer fa una ressenya de “Gent que potser coneixes” a la revista Caràcters. Número 103. Juliol de 2025. ISSN: 3020-9951. Pàgines 134-136.
[…]
Un tema del qual no pot escapolir-se l’experiència humana més universal. El llast del passat i el seu poder sobre tots i cadascun de nosaltres constitueix un dels leit motiv del llibre. Conte a conte, els records juguen un paper tèrbol sobre els personatges, confonent-los a l’hora de prendre decisions, travant la llibertat d’acció, entrebancant la possibilitat de superació. En paraules de l’autora: “el passat és la lluna que et vigila el son, el sol que et fa ombra cada dia i que t’allargassa la figura, endavant o endarrere,
tant se val, però sempre enganxada als peus i sempre fosca”.
[…]
Un dels mèrits dels contes rau en què les situacions resulten tan familiars que ens hi podem veure reflectits. Les històries podrien ser la nostra i, seguint les peripècies, reflexionem els nostres propis fets i motivacions. Són vivències que ens toquen de prop: l’amor que torna quan ja no se l’espera, la gelosia, el desig insatisfet, el treball decebedor, la timidesa patològica, la sort inesperada…
Enmig d’aquests petits mons literari tan quotidians, el que empenta el lector a continuar immers en la lectura fins a exhaurir-la, és la perspicàcia narrativa de l’autora. Gema Santaló domina perfectament els recursos per a mantenir enganxat tot aquell que s’aventura a obrir les pàgines del llibre. Si ja havíem parlat de la quotidianitat i la universalitat dels temes, ara caldrà remarcar l’amenitat d’unes trames fluïdes, que juguen fent salts temporals per trencar la linealitat i que s’aturen just quan el lector es
queda sense alè, colpit interiorment.
Personatges psicològicament complexos, amb profunds esvorancs interiors per on afloren les febleses que els impedeixen enfrontar-se a allò que els oprimeix o assolir allò que anhelen. Vides corrents dominades per la por o la mesquinesa, incapacitades per a gaudir dels dons que posseeixen i per a sobreposar-se a les pròpies limitacions. Gent desorientada, capficada en solucionar petits conflictes mentre se’ls empassa el gran problema de fons que ignoren o menystenen. Tots ells atrapats en un món
d’aparences que amaga els vicis i defectes de la nostra societat actual.
I com a fil conductor, una veu hàbil i seductora a l’hora de crear el miratge de la ficció. Una veu amb un estil molt personal, que parla al lector en primera persona per a facilitar la identificació i l’empatia. Amb un català plenament actual i un bon domini del registre col·loquial que torna creïbles les intervencions dels personatges i agilitza la narració. Una prosa rica en matisos i imatges, amb metàfores reveladores i una adjectivació suggeridora; o símbols com ara l’espill i els corcons que obrin capes diverses de significat. “M’hi acosto i veig els forats, i que les mosques no eren mosques, que eren corcs que se’l menjaven des de dins”.
Per tot plegat, l’experiència lectora és àgil i vivaç. Els contes se’ns fan curts i en voldríem més, saber més d’aquestes vides que ens deixen un regust d’estranyesa, pertorbació o inquietud, perquè acaben semblant-se massa a la nostra pròpia, tot i que vista des d’uns ulls estranys que ens conviden a passar-hi comptes amb franquesa.
Isabel Canet Ferrer
Podeu llegir l’article sencer directament al seu web divulgacionturia.uv.es
Gent que potser coneixes, de Gemma Santaló
En aquest recull de contes, Gemma Santaló t’endinsa en unes vides que podrien ser les de qualsevol persona del teu entorn: amics, veïns, familiars…, fins i tot la teva. Cada història t’atraparà amb uns protagonistes que són miralls del que som o del que podríem ser, i ofereix una mirada que et portarà a comprendre’ls, i alhora, a explorar els plecs més privats de la nostra pròpia existència.
En aquests relats, Gent que potser coneixes, Gemma Santaló desplega una lluita íntima i universal entre l’avui i l’ahir, on els records, els secrets i els petits enganys del passat es barregen amb el present, creant una dansa subtil d’’instants on de ben segur ens podrem reconèixer.
0 comentaris