Presentació de Setanta-tres dies amb el pare a Barcelona

Publicat per -TRIPODE- el

El proper dilluns, 4 d’abril, a les 19 h, tindrà lloc a la llibreria Ona una conversa a l’entorn de la literatura i la memòria arran de la publicació de Setanta-tres dies amb el pare. En l’acte ens hi acompanyarà Isidre Grau, l’autor, i l’escriptor, periodista i director del Memorial Democràtic Vicenç Villatoro. Moderarà l’acte Pilar Blasco, editora de Trípode.

Comentari de l’acte: 

La llibreria Ona s’omple de lectors amb ganes d’escoltar la conversa entre Vicenç Villatoro i Isidre Grau sobre memòria i literatura arran de la seva última novel·la, Setanta-tres dies amb els pare.

Inicia la tertúlia Pilar Blasco, l’editora, que es mostra contenta i satisfeta de la publicació del llibre, la rebuda que està tenint i el debat que genera entorn del trencament de silencis i la memòria històrica.

Per la seva banda, Vicenç Villatoro, que coneix de prop la trajectòria vital i literària d’Isidre Grau, destaca tres facetes de l’autor que són fonamentals per entendre aquesta novel·la i la seva obra en general. En primer lloc, parla de la seva militància a Ofèlia Dracs, un col·lectiu literari català que va posar l’accent en la voluntat de buscar nous lectors i crear literatura catalana de qualitat. Diu que l’Isidre mai ha perdut aquest esperit i ganes d’aprofundir en la qualitat de les obres en català i això es percep en la seva narrativa, des dels inicis fins a les seves últimes publicacions.

D’altra banda, pel que fa més concretament a Setanta-tres dies amb el pare, reconeix que, tal com comenta Maria Barbal al pròleg, es tracta d’una “novel·la bella”. Grau tenia interès per parlar de dos temes i finalment troba el camí que li permet aprofundir-hi i crear una història visible i atractiva. Cal tenir clar que la guerra no és el tema principal, la hi trobem de rerefons amb dos conflictes humans que en són conseqüència directa: la relació entre un pare i un fill i la presència de l’absència: la mort d’un fill gran sempre present i que desperta un dolor i una por silenciosa en el pare. Dos temes complexos que es llegeixen de forma senzilla amb una trama rodona i un bon equilibri entre l’espai i el temps.

Per últim, Villatoro aprofundeix en la importància de la recuperació de la memòria històrica i la necessitat de mantenir-la. “La memòria és la història encarnada, la història viscuda, mai és abstracta, i a Setanta-tres dies amb el pare hi ha una experiència concreta que transcendeix la pròpia circumstància”, comenta. El llibre de l’Isidre no es llegeix com un llibre d’història. Malgrat que està basat en fets reals, està descontextualitzada en un no-lloc i un no-temps, fa una bona connexió amb temes tan universals com la incomunicació entre un pare i un fill o el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat, per això és fàcil sentir-s’hi identificat i per això compleix les expectatives inicials sobre la bona literatura.

Tot seguit, pren la paraula l’Isidre, que destaca que la seva feina principal va ser ficcionar una història a partir d’uns materials reals. Feia temps que tenia ganes de parlar-ne i el confinament del 2020 va ser l’ocasió perfecta per donar-hi forma definitivament. Creu que sense aquesta situació de pandèmia aquesta novel·la no seria la mateixa i se sent satisfet i agraït del resultat final.

A partir d’aquí s’inicia un debat entorn de temes diversos com ara què ens va aportar el confinament o què entenem per bona literatura.

 

   

Categories: Presentacions

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

0

Cistella de la compra