Qui no ha sentit mai un monstre a dins? Poesia de Sònia Moya
Qui no ha sentit mai un monstre a dins? No parlo dels que s’amaguen sota el llit, sinó dels que et pesen al pit i no saps com treure’t de sobre. Els que es confonen amb les pors, amb els silencis, amb tot el que evites dir.
Llegint «Dir el monstre» he tingut la sensació que algú m’agafava de la mà i em deia: “posa-li nom, atreveix-te”. Perquè quan diem els monstres, quan els fem paraula, deixen de créixer a les fosques. I això ja és una forma de resistència.
La poesia de la Sònia Moya (@soniamoyapoe) té la força de les coses senzilles, les que arriben sense demanar permís i es queden. Cada poema és una mirada al que ens espanta, però també una invitació a acostar-nos-hi sense por del tot. Perquè sí, els monstres fan nosa, però també ens mostren qui som.
Les il·lustracions d’en Joan Turu (@joanturu) hi afegeixen encara una altra capa: dialoguen, donen cos als versos, els fan visibles. Et miren i et diuen que no estàs sol.
En acabar el llibre no he tingut la sensació d’haver guanyat cap batalla. Els monstres hi són i hi seran. Però ara tenen nom, i això ja ho canvia tot. Ja no són ombres mudes. Ara els puc dir, i en dir-los em reconec.
La força d’aquest llibre és que no vol donar respostes tancades, sinó obrir espais per preguntar-nos. I en aquest preguntar-nos, en aquest dir, descobrim que ser vulnerables no ens fa més febles. Ens fa més humans.
Moltíssimes gràcies Sònia i per l’exemplar de col·laboració i mil gràcies Editorial Trípode (@editorialtripode) per crear aquesta col·lecció tan preciosa que és «mimosa», i, en especial, «mimosa jove», que trobo molt necessaària en la societat que vivim 🙏🏽
Amb amor,
J. 🦋
Gràcies J. de Lletresvoladores per aquesta ressenya del tercer volum de col·lecció Mimosa, “Dir el monstre” de Sònia Moya. Mireu al seu Instagram! Publicació Instagram Lletrescoladores
Data: 24 de setembre de 2025
Dir el monstre, de Sònia Moya
Compartim la vida amb una sèrie de monstres, monstres que ens revelen alguna cosa singular de nosaltres, quelcom que s’inscriu en les nostres pors, en les nostres vulnerabilitats. Sònia Moya n’ha fet poesia fent aparèixer al seu llibre alguns dels monstres que ens poden assetjar al llarg de la vida. Alguns són monstres discrets; d’altres, més vistosos. N’hi ha que se’ns entaforen a dins, i d’altres es mantenen a certa distància. N’hi ha que els creem nosaltres, mentre que d’altres ens cauen al damunt. També, però, n’hi ha alguns amb qui podem establir una relació amable. Monstres de tota mena. Moya ens ho descriu molt bé amb els seus poemes.
Dir el monstre és un llibre de poesia on els versos juguen amb les paraules, reflexionen, denuncien i donen veu a les fragilitats de les persones. Sònia Moya ens ofereix una poesia molt actual, i ens revela que, per conèixer els monstres, els hem d’anomenar, els hem de dir. Perquè posar-los nom, parlar-ne, és un acte de poder.
Al final del llibre s’inclou una proposta d’escriptura.
0 comentaris