Eulàlia Armengol (Barcelona, 1944) ha dedicat la vida professional al màrqueting, la comunicació i la cultura, amb tasques de direcció i assessoria en diferents empreses i en la seva pròpia. Redactora de guions cinematogràfics i productora de projectes de divulgació cultural, l’escriptura de relats sempre ha estat la seva passió. S’ha format a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i va guanyar el premi de narrativa Mossèn Pere Ribot de Vilassar de Mar el 2019, 2020 i 2021. Des de fa uns anys viu al Maresme, un paisatge que inspira i impregna bona part dels seus contes. Amb Trípode ha publicat  La insuportable absència del bròquil, Ara em prendria una orxata i Vet-ho aquí…és el seu tercer recull de contes.
La seva escriptura es lloa per ser vívida, concisa i plena d’enginy, oferint històries basades en l’observació de la vida quotidiana. El tret distintiu de la seva narrativa és l’ús d’una ironia subtil i d’una perspectiva optimista sobre les dificultats de la vida. A més, tant els crítics com l’autora mateixa destaquen la seva habilitat per sintetitzar, concloent els contes amb finals inesperats que fan reflexionar el lector.