Isabel Oliva i Prat (Girona, 1924) va iniciar-se en l’escriptura poètica quan es va jubilar, després d’exercir com a mestra durant onze anys a l’escola Font de la Pólvora de Girona i d’una vida dedicada a la docència, la música i la família. Oliva va guanyar el primer premi de poesia l’any 2000, el Terra de Fang de Deltebre, amb el poema Laberint de Dèdal, i va publicar la seva òpera prima, Jardí retrobat, el 2002. A partir d’aquest moment, la producció de la poeta no ha parat de créixer fins a tenir, avui dia, setze llibres publicats a títol individual, dels quals destaca Ària per a una sola corda (Pagès Editors, 2011), dedicat a la música i a la memòria del seu oncle i del seu pare, músics gironins dels anys vint; i fins a participar en diverses propostes col·lectives, com Baix continu 2024 (ARBAR, 2024), la qual conté poemes dedicats als records i a Girona, la seva ciutat. Així mateix, l’obra d’Oliva gaudeix d’una llista de premis i de reconeixements destacable. L’any 2018 li va ser concedit el Premi de Normalització Lingüística per part de l’Ateneu d’Acció Cultural (ADAC) de Girona.