Opinen dels relats de l’Eulàlia Armengol

Ricard Aldea ressenya La insuportable absència del bròquil al seu blog, El mussol d’Aqualata.

[…]

I no he trobat una manera millor de fer-ho que comentar que ja he llegit tot els relats de “La insuportable absència del bròquil”, un recull de l’Eulàlia Armengol. Dir-ne amiga —com es té sovint la temptació de fer—, seria dir massa, perquè ni tan sols ens coneixem en persona. Però sí que puc dir que fa temps que conec la seva prosa, la que publica en el seu bloc —”Contes i lectures”, es diu—, que és, al seu torn, el principal proveïdor —no estic en condicions d’assegurar que sigui l’únic— dels relats del llibre recentment publicat i presentat a la Setmana del Llibre en Català.

Per tant, puc dir que per a mi, seguidor habitual dels seus escrits, ha sigut una mena de relectura d’històries amb què ja m’havia entretingut abans. L’Eulàlia és una bona narradora que explica històries tan senzilles que l’únic que tenen d’extraordinari és un final diferent del que el lector imagina. Aquestes són les històries que a mi m’agraden, les properes, les que s’expliquen amb poques pàgines, amb gràcia, amb ritme, amb les paraules necessàries, les justes, les que calen per a entendre la situació i l’essència de la història. La resta, ja la posa la imaginació del lector, com ha de ser.

Així, doncs, certifico que he passat bones estones llegint l’Eulàlia. Al final, és al que aspiro quan agafo un llibre en aquest moment de la meva vida. Així i tot, si jo fos amic seu i ella tingués en compte els meus consells, l’únic que gosaria donar-li és que fos més atrevida amb els finals, precisament, que els fes més rodons, més impactants, més sorprenents encara. Però, ¿qui soc jo per a aconsellar-la a ella que té més experiència i una trajectòria literària molt més gran que no la meva?

Gràcies, Eulàlia, per la distracció proporcionada i enhorabona, que ho has fet molt ben fet.

Podeu llegir la ressenya sencera al seu blog, aquí.