Memòria de la bona gent. “Que ens queda dels nostres” d’Isidre Grau a Núvol.

El primer que Isidre Grau comunica al lector de Què ens queda dels nostres (Trípode) és que el llibre no és una obra de ficció ni tampoc una autobiografia estricta, més aviat es tracta d’una reflexió, de la voluntat d’atendre un interrogant que s’imposa a l’hora de fer balanç de la vida viscuda. També especifica qui són els nostres: «Hi podem incloure tots aquells que han influït molt directament en la nostra educació sentimental, aquells que han deixat una marca indeleble en la memòria». En el seu cas, es refereix al pare, la mare, l’àvia i la tieta, uns avantpassats que fa temps que van marxar, la petja dels quals continua viva. Fet que podem constatar al llarg de les tres parts en què estructura l’obra.

[…] pots llegir l’article sencer a Núvol.com

Isidre Grau a Què ens queda dels nostres ens ve a dir que el temps preserva els records, però muda els sentiments. No transmet nostàlgia pel passat en cap moment. No escriu des de la tristesa. Parla de les seves vivències de manera íntima i sincera, assumint que va «créixer entre una bona gent que no acabava d’entendre’s», preguntant-se què quedarà de nosaltres, i deixa en el lector la sensació de reconèixer-se en l’experiència que comparteix, de què els seus nostres no són sols seus: són universals.

_{Mercè Bagaria -15/04/2025 – Revista Núvol}