El caliu que confortava les generacions
Aquí us deixem la reflexió de Jordi Llavina sobre el tercer llibre de poesia, Anton Ferret Baig a Núvol.
En aquest seu tercer llibre de poesia, Anton Ferret Baig (Sant Pere de Ribes, 1968) associa “el caliu que confortava les generacions” d’una llar de foc que ja no fa servei o el d’una bombeta que ha quedat obsoleta per causa dels leds, tan eficaços com invasius, amb l’escalf religiós. “Ets sols caliu / del foc procaç, / del foc sagrat / de les cavernes”, llegim a “Claror freda”.
Anton Ferret. Foto: Irene Francis
[…]
Estricta litúrgia és una obra que explora la memòria dels setanta i bona part dels vuitanta, i que, més o menys de bracet amb el calendari litúrgic cristià i catòlic, va resseguint l’educació sentimental d’un noi (vegeu el formidable “La Candelera”, l’únic poema en prosa del recull). La nostra generació, en aquest sentit, es reconeix bé en la dels nostres pares (algunes de les poesies del llibre, com la magnífica “Encens”, m’han fet pensar en el món simbòlic i referencial de Narcís Comadira, per exemple), però, en canvi, les promocions que ens han seguit són decididament lluny del que nosaltres vam viure.
A vegades, Ferret em fa pensar en Blai Bonet, que no va reeixir mai a fer compatibles el sentiment religiós més fondo i la urgència del desig; o, fins i tot, en Salvador Espriu, per allò del to sapiencial que tenen els versos del sinerenc (i, molt sovint, també els del ribetà): “Dins l’armari, / enmig de tovalloles i inútils paraments, / jaurà la teva ganyota / que s’apiada / d’una raça de mesells”. I, encara, per la immutable màscara de la mort darrere qualsevol gest humà, que sempre sembla que tingui el tacte de l’escriptura espriuana. També hi sento el to percucient i savi del Villangómez d’El cop a la terra (llegiu el bellíssim “Camí del Llimonet”). La dicció de la poesia de Ferret és, en línies generals, molt diferent de la que acostumem a trobar en la majoria poetes de l’hora actual, dels que sembla que imitin l’exemple de Casasses i dels que no, tant se val. D’entrada s’hi endevina un lector escrupolós de l’Escriptura: “La litúrgia em va fer entendre / que el gest revela i vela el gest, / que el signe revela i vela el signe, / i la paraula, la paraula” (“Estricta litúrgia”). La litúrgia era, també, un mètode de vida, un sistema compartit de coneixement. De tot aquell temps de sentits revelats, en resta, potser, l’egagròpila de la poesia: allò que l’oblit del temps no ha estat capaç d’acabar de dissoldre: “Tot hi serà en l’egagròpila / que l’òliba sàvia regurgita / perquè no la pot pair”.
[…] Llegir l’artícle sencer al web de Núvol
26/03/2026 – Jordi Llavina – nuvol.com
Estricta litúrgia, d’Anton Ferret
Aquest llibre de poemes ha guanyat el 49è Premi de poesia Marià Manent 2025.
El simple gest de substituir una bombeta fosa per un led de baix consum esdevé el símptoma d’un canvi d’era en què deixem enrere per sempre el foc ancestral, un foc que ens proporcionava aliment i era alhora sagrat i procaç. Aquesta acció germinal i les impressions d’un escolà preadolescent són el vestíbul d’una aventura poètica en què litúrgia, vida quotidiana, història i amor fan emergir la indestriable connexió existent entre transcendència i joia de viure.
Amb epíleg de Sònia Moll Gamboa.
0 comentaris