Poesia emocional i reflexiva: Dir el montre, de Sònia Moya
[…]
🫶 Personalment, aquest llibre m’ha arribat al cor. És un recull de poemes que parla de les nostres pors, inseguretats i emocions més profundes. Ens convida a posar nom als nostres “monstres” per entendre’ls i, potser, fer-los una mica menys temibles. És un llibre que remou, perquè dona veu al que fa mal i alhora ens ofereix la possibilitat de mirar-nos amb més veritat. I a la vegada no sentir-los tan sols. Llegir-lo ha estat com mirar-me al mirall, enfrontar-me a les meves pors. Parlen de por, sí, però també de força, ja que cada poema és una petita confrontació amb els teus monstres. A qui no es jutja a ningú, sinó que et dona esperances.
🎨 Amb les magnífiques il·lustracions de @joanturu, “Dir el monstre” es converteix en una gran experiència lectora, uns dibuixos que també parlen i es converteixen en un poema visual. El recomano a tothom, especialment als joves que busquen comprendre millor què senten i per què. Tot i això, crec que en adults és una lectura encertadíssima, perquè, qui no té un monstre dins seu? Jo si.
✏️ I seguint el fil de la col·lecció, darrere hi ha proposta didàctica que permet fer un treball d’escriptura i de revelació dels nostres monstres molt interessant.
📌 Però el que no m’ha deixat indiferent ha estat l’epíleg d’Eduard Sanahuja i Yll, una meravella. La seva confessió i acceptació de què conviu amb un monstre i al que li posa nom, la Tremolina, ens fa veure com som de vulnerables però a la vegada forts per posar-li nom.
Gràcies Susanna Castellana de vagonslectors✨️ per aquesta resenya del tercer volum de col·lecció Mimosa, “Dir el monstre” de Sònia Moya. La trobareu al seu Instagram! https://www.instagram.com/p/DKKHdfns-Wu
Dir el monstre, de Sònia Moya
Compartim la vida amb una sèrie de monstres, monstres que ens revelen alguna cosa singular de nosaltres, quelcom que s’inscriu en les nostres pors, en les nostres vulnerabilitats. Sònia Moya n’ha fet poesia fent aparèixer al seu llibre alguns dels monstres que ens poden assetjar al llarg de la vida. Alguns són monstres discrets; d’altres, més vistosos. N’hi ha que se’ns entaforen a dins, i d’altres es mantenen a certa distància. N’hi ha que els creem nosaltres, mentre que d’altres ens cauen al damunt. També, però, n’hi ha alguns amb qui podem establir una relació amable. Monstres de tota mena. Moya ens ho descriu molt bé amb els seus poemes.
Dir el monstre és un llibre de poesia on els versos juguen amb les paraules, reflexionen, denuncien i donen veu a les fragilitats de les persones. Sònia Moya ens ofereix una poesia molt actual, i ens revela que, per conèixer els monstres, els hem d’anomenar, els hem de dir. Perquè posar-los nom, parlar-ne, és un acte de poder.
Al final del llibre s’inclou una proposta d’escriptura.
0 comentaris