Eulàlia Armengol: “El contista és com un fotògraf, que agafa una imatge que et transmet una emoció”
Us deixem aquí L’Eulàlia Armengol parlant dels seus contes i experiències a Sies.tv
Les històries de l’Eulàlia Armengol bateguen amb l’autenticitat de la vida viscuda. Escenes i situacions que ressonen perquè tenen arrel en anècdotes i fets reals —o gairebé—, com ja és marca pròpia de l’autora. Sovint ens faran somriure, però també ens convidaran a reflexionar sobre les relacions humanes i els petits detalls que configuren l’existència. En aquest recull de contes l’autora ens mostra històries en bona part reals o quasi bé, com ja ha fet en els seus anteriors reculls. Gaudirem d’una escriptura àgil, amb força ironia que ens atrapa, que ens contagia optimisme i alhora ens porta a reflexionar sobre la quotidianitat que ens envolta.
Com ella mateixa ens comenta: Els meus contes son talment com la vida sempre amb finals i punts de girs inesperats, que ens sorprenen… Efectivament l’autora té una capacitat esmolada per observar i captar un personatge en cada racó de la realitat. Sap prendre distància, i així fins i tot desdramatitzar-ho, perquè ella ens presenta qualsevol situació sota una prisma un angle de visió imbuït d’un optimisme vital, d’una perspectiva irònica; d’altra banda, no exempta de reflexió, de capes de reflexió, perquè l’objectiu d’Armengol no és que ens quedem només en una rialla, que també ho farem, sinó portar-nos més enllà i que aprenguem a treure les nostres pròpies conclusions d’allò que ens mostra i que sovint ens envolta però tal vegada no hi hem parat prou atenció. Llegir els seus contes ens ajudarà també a afinar la nostra mirada sobre el món.
Vet-ho aquí… són uns contes que ens acaronen com un guant de vellut, subtilment, mentre ens ofereixen la llibertat d’escollir fins on volem arribar: pot ser un xarrup d’aiguardent directe al fetge o un glop fresc de cava, ple de vitalitat i ironia, que ens ajuda a mirar la vida amb ulls nous.
Armengol presentarà el seu últim llibre a Girona el proper 11 de novembre a les 19h a la Llibreria 22. També hi intervindrà l’escriptor Josep Ma Fonalleras.
Vet-ho aquí…, d’Eulàlia Armengol
Ens torna a seduir amb una escriptura àgil, lleugera i plena d’ironia, on la quotidianitat esdevé matèria literària. Les històries de l’Eulàlia Armengol bateguen amb l’autenticitat de la vida viscuda. Escenes i situacions que ressonen perquè tenen arrel en anècdotes i fets reals —o gairebé—, com ja és marca pròpia de l’autora. Sovint ens faran somriure, però també ens convidaran a reflexionar sobre les relacions humanes i els petits detalls que configuren l’existència.
En aquest recull de contes l’autora ens mostra histories en bona part reals o quasi bé, com ja ha fet en els seus anteriors reculls: Ara em prendria una orxata i La insuportable absència del bròquil. Gaudirem d’una escriptura àgil, amb força ironia que ens atrapa, que ens contagia optimisme i alhora ens porta a reflexionar sobre la quotidianitat que ens envolta.
La insuportable absència del bròquil, d’Eulàlia Armengol
«Els contes de l’Eulàlia Armengol són un batec de vida passat pel sedàs fi de la literatura. Directes, humans i aguts, arrosseguen el lector, des de la primera línia, cap a l’espai de l’escriptura, l’espai de l’existència pròpia i aliena. En un vaivé que és alhora onada i giravolt atrapen per la vivor d’estil, pel que diuen i pel que callen, per la mirada lúcida, tendra i irònica que projecten sobre el món viscut, sentit o imaginat. Històries ben filades que encisen l’intel·lecte, amoroseixen el cor i acompanyen molt més enllà de l’acte de lectura», Mònica Miró
Ara em prendria una orxata, d’Eulàlia Armengol
Eulàlia Armengol, després de l’èxit i bona acollida del seu primer recull de relats, La insuportable absència del bròquil, ens ofereix ara aquesta segona obra a on, dins un estil i una veu del tot originals, reuneix trenta-vuit contes que de ben segur que ens sorprendran i apassionaran: històries narrades des d’un angle de visió impregnat tot sovint d’una ironia subtil i intel·ligent que ens du a reflexionar, més enllà de cadascuna de les històries concretes, sobre temes com l’amor o el desamor, la companyia, la solitud, la por o les convencions socials. I en aquest sentit la seva lectura sempre ens acaba deixant aquell regust final d’optimisme o cant a la vida, a pesar de qualsevol situació, més o menys feliç o tràgica, per la qual travessem.
0 comentaris