Quan són nenes i no dones
Cada 8 de març recordem les dones que han obert camí. Però hi ha milions de nenes que no arribaran mai a tenir-ne cap.
[…]
El poema Campanes als quatre vents, inclòs al recull Fils de plata en la foscor (Editorial Trípode, 2026), neix d’aquesta indignació i d’aquesta constatació dolorosa:
Aquestes nenes —milions de noms,
milions de veus—
no són metàfores.
Són carn vinclada,
ossos petits sota la pols,
vides tallades abans del brot.
Perquè quan el cos d’una nena es converteix en territori de control, el problema no és cultural: és estructural.
Per això el 8M no pot ser només una celebració de drets conquerits. Ha de ser també una denúncia dels drets negats.
En el poema dic:
Campanes als quatre vents:
no toqueu a festa.
No podem tocar a festa mentre hi ha nenes que no poden decidir sobre el seu propi cos. No podem felicitar-nos col·lectivament mentre milions d’infàncies continuen segrestades per estructures que les converteixen en adultes abans d’hora. La ràbia també és política. I la poesia, en aquest context, no és evasió: és denúncia. És una manera de donar veu allà on sovint només hi ha estadístiques.
El poema conclou:
El crit de milions de nenes
irromp en la nit confiada,
traspassa la finestra com un llamp,
m'alço de l'ensurt al mig del llit,
em sento furiosa,
emprenyada fins al moll de l'os,
incapaç de quedar-me de braços creuats.
Aquesta fúria no és només emocional. És ètica. […]
5 març 2026 – Maria Àngels Viladot – laindependent.cat
