Fils de plata en la foscor, de Maria Àngels Viladot

15,00

La poesia esdevé convincent i colpidora quan el treball formal no arracona el sentit i quan pensament i emoció conflueixen d’una manera decisiva. Així succeeix a Fils de plata en la foscor, un títol d’una bellesa subtil que ens parla de l’anhel de llum quan la tenebra sembla que s’imposi per la successió de circumstàncies adverses i la fatiga del cos, «la lenta declinació» que Viladot hi esmentarà.
Amb pròleg de Carles Duarte.

[…]
Dins meu crema una flama resistent,
que m’impulsa a continuar creant.
Somiant, vivint. […]

Categoria: Etiqueta:

Descripció

Maria Àngels Viladot es compromet amb l’esperança. I ho fa des de l’arrelament a la vida: «Ens esquitxem de vida» escriu.

«La poesia acostuma a moure’s entre dues temptacions: cantar la bellesa o contemplar la nafra. Però hi ha versos que intenten fer-se lloc en aquest espai intermedi, aquell lloc incòmode on el dolor i la llum conviuen. Fils de plata en la foscor, de Maria Àngels Viladot, neix d’aquesta voluntat: escriure els cossos ferits, les violències invisibles, la natura amenaçada o la pèrdua sense renunciar a la possibilitat de trobar-hi una forma d’alegria, de bondat i, tot plegat, d’esperança.» 

«Viladot és defensora de ser “natura tant com s’és persona”, i tant és així que la dissolució de la frontera entre l’ésser humà i l’entorn connecta amb una forma de consciència ultrasensible: la vulnerabilitat no és sinó una condició compartida per tot allò que viu, que pateix i que plora el trauma i la ferida.»  Raquel Díaz Sánchez (nuvol.com) 

 

[…]
Ara sí: sóc aquí, sencera.
El passat reposa on li pertoca,
i la ciutat, en silenci i sorollosa, m’acull
com si mai no hagués marxat.

L’escriptora Maria Àngels Viladot i Presas, llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB) i doctora en Psicologia social i comunicació intergrupal (UB), ha estat professora al Departament de Psicologia de la UAB. Ha col·laborat assíduament amb la Universitat de Califòrnia de Santa Bàrbara (EEUU) i amb la Universitat de Landau (Alemanya). Ha treballat a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha estat directora de l’editorial Aresta (2006-2016) i ha dirigit la col·lecció Aresta Dones/Aresta Mujeres. Amb molta obra acadèmica publicada.

Quant a ficció, destaquen les novel·les Ocell de tempesta (2001), Dibuixos amagats (2024), Sonata d’una dama (2025; Finalista al Premi de narrativa Josep Pla), el llibre de poemes Univers paral·lel (2001) i els reculls de narrativa Laberint al soterrani i altres contes (2019), La fúria de Fandango i altres relats (2020), Disset esclats (2021) i Manojo de realidades (2023).

 

ISBN: 9 79-13-990903-5-2
Pàgines: 124
Mida: 13 x 19 amb solapes
Col·lecció POESIA
Publicació: gener, 2026

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Fils de plata en la foscor, de Maria Àngels Viladot”

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També us recomanem…

  • Poesia

    Dins la fossa, una flor, d’Andrea Monteneri

    Dins la fossa, una flor és el recull de poemes guardonat al Premi de poesia Romanyà en memòria de Mercè Rodoreda 2025, per a poetes inèdits en català.

    L’obra d’Andrea Monteneri explora la dissolució de la identitat, el dol i la pèrdua a través d’una estructura poètica molt ben treballada a on hi ressona una esperança subtil dins la pèrdua i …

  • Poesia

    Isabel Oliva i Prat. Vinc de molt lluny

    Antologia essencial que recull l’univers de la poeta Isabel Oliva, una veu d’extraordinària sensibilitat capaç de transformar els petits detalls en emoció pura. Amb una escriptura clara i plena de llum, Oliva ens convida a caminar pels carrers de la Girona antiga, a escoltar la música de la pluja o a reviure records a través d’un objecte quotidià. …

  • Poesia

    Els Holobionts, de Clara Soler

    Clara Soler Pintat debuta amb una obra madura i plena de riscos creatius. Professora de filosofia, i de Qi Gong, els seus poemes pensen amb el cos i encarnen el pensament.

    Amb pròleg de Melcion Mateu. Com ens diu en el pròleg, el llibre Els holobionts, de Clara Soler, ens mostra la creació d’un univers poètic orgànic, rizomàtic, dens i porós …

  • Poesia

    A pell nua, d’Alba Juanola

    Alba Juanola, amb A pell nua, s’inscriu plenament en la tradició imatgista i minimalista. Els seus poemes, breus però densos, proposen una mirada interior, ètica i autèntica, que convida a l’autoconeixement.

    A partir de la seva pròpia experiencia vital Alba Juanola ens parla a traves de la poesia, d’una forma universal on moltes persones s’hi poden sentir identificades.