Ara em prendria una orxata, d’Eulàlia Armengol

17,00

Eulàlia Armengol, després de l’èxit i bona acollida del seu primer recull de relats, La insuportable absència del bròquil, ens ofereix ara aquesta segona obra a on, dins un estil i una veu del tot originals, reuneix trenta-vuit contes que de ben segur que ens sorprendran i apassionaran: històries narrades des d’un angle de visió impregnat tot sovint d’una ironia subtil i intel·ligent que ens du a reflexionar, més enllà de cadascuna de les històries concretes, sobre temes com l’amor o el desamor, la companyia, la solitud, la por o les convencions socials. I en aquest sentit la seva lectura sempre ens acaba deixant aquell regust final d’optimisme o cant a la vida, a pesar de qualsevol situació, més o menys feliç o tràgica, per la qual travessem.

Categoria: Etiqueta:

Descripció

Els contes d’Armengol es caracteritzen per una narrativa vívida, transparent i àgil. Destaquen per explicar històries quotidianes amb personatges que no són herois, sinó persones que viuen realitats que se’ns fan properes.

Eulàlia Armengol (Barcelona, 1944) ha dedicat la vida professional al màrqueting, la comunicació i la cultura, amb tasques de direcció i assessoria en diferents empreses i en la seva pròpia. Redactora de guions cinematogràfics i productora de projectes de divulgació cultural, l’escriptura de relats sempre ha estat la seva passió. Aquest ja és el segon recull de contes després de La insuportable absència del bròquil (Trípode, 2020). Des de fa uns anys viu al Maresme, a la casa dels besavis, un paisatge que inspira i impregna bona part dels seus contes.

 

 

 

Dades tècniques:
Pàgines: 202
Mida: 14×21. Rústica amb solapes
PVP: 17 euros
Publicació: setembre 2022
ISBN: 978-84-125865-1-0

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Ara em prendria una orxata, d’Eulàlia Armengol”

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També us recomanem…

  • Relats breus

    Vet-ho aquí…, d’Eulàlia Armengol

    Ens torna a seduir amb una escriptura àgil, lleugera i plena d’ironia, on la quotidianitat esdevé matèria literària. Les històries de l’Eulàlia Armengol bateguen amb l’autenticitat de la vida viscuda. Escenes i situacions que ressonen perquè tenen arrel en anècdotes i fets reals —o gairebé—, com ja és marca pròpia de l’autora. Sovint ens faran somriure, però també ens convidaran …

  • Relats breus

    Jo no tindré mai un gos, d’Eva Arnal Arasa

    Jo no tindré mai un gos és un recull de trenta-sis relats amb enginy i aire fresc, que exploren les vides de persones que conviuen amb el buit i el dolor que, sovint, deixa el pas de la vida: persones solitàries i vides de parella, un fill que no ha arribat a néixer, un amor que no ha estat correspost, …

  • Relats breus

    I si tot fos això, de Susagna Aluja, Oriol Guilera, Anna Pascual i Pilar Prim

    Els humans vivim d’històries, històries i relats imaginats, viscuts, explicats…, que ens uneixen en una baula daurada i antiga, o en un riu de plomes que flueix i es perd en el temps. En aquests contes hi trobareu tot això i molt més, dins d’una intuïtiva unió entre tradició i modernitat.

  • Relats breus

    La insuportable absència del bròquil, d’Eulàlia Armengol

    «Els contes de l’Eulàlia Armengol són un batec de vida passat pel sedàs fi de la literatura. Directes, humans i aguts, arrosseguen el lector, des de la primera línia, cap a l’espai de l’escriptura, l’espai de l’existència pròpia i aliena. En un vaivé que és alhora onada i giravolt atrapen per la vivor d’estil, pel que diuen i pel que …