Carles Duarte parla de Restitució
[…]
Darrerament ha publicat Restitució, un llibre en prosa que aplega un conjunt d’apunts i monòlegs que constitueixen un viatge colpidor a través de la memòria. Hi percebem una certa forma de retorn, de voluntat de mirar endins per expressar-se: “De tant en tant necessito sentir-me.” A l’anotació 8, hi podem llegir: “Jo he vingut a restituir la morta, la meva morta, la maltractada durant els anys de la lluentor.” I a la 59, ja cap al final, referint-se de nou a la seva mare, escriu: “Et restitueixo quan miro el jardí.” A Restitució Rosina Ballester ens explica que “La literatura és un cos que estimo.” M’hi refereixo perquè aquesta obra no respon a un exercici fred, distant, merament intel·lectual. Rosina Ballester té un vincle físic amb l’escriptura i hi compromet tots els sentits. Hi assumeixen un clar protagonisme les flaires –”una olor intensa de perfum de taronja amarga”–, els colors, el tacte.. L’impuls de restitució que ha empès Rosina Ballester a concebre aquests textos, com ella mateixa expressa, neix d’un anhel de retrobament amb la mare, però també hi emergeixen l’àvia, el pare, els seus germans, els seus fills.. Restitució és un llibre d’absències. Que ningú no esperi, però, cap evocació idealitzada. L’honestedat i la contenció defineixen el treball literari de Rosina Ballester. No hi ha sentimentalisme descordat, sinó lucidesa profunda i emoció autèntica. No s’hi amaguen ni el suïcidi ni la violació. El lirisme és real i feridor. I això fa que estiguem parlant d’un llibre important, que transmet i reclama passió per la bellesa i per la vida.
[…]
Podeu llegir l’article sencer directament del diari SEGRE.
Autor: CARLES DUARTE
Publicat al diari digital SEGRE el
