Teatre

Una peça d’una simplicitat radical: una llengua nua, inconfusible, feta de silencis, ritme i repeticions, on les paraules tornen, varien i s’endinsen, deixant entreveure una experiència íntima i quasi hipnòtica on allò que no es diu pesa tant, o més, que les paraules dites. Dues veus que es busquen; una altra que irromp. Es parlen i es retenen en un …