Ramon Erra a la revista Núvol
Ens fa especial il·lusió compartir que el nou llibre de Ramon Erra ha estat destacat com a assaig literari. Una obra que, amb la seva sensibilitat i profunditat, ens convida a pensar i a gaudir de la literatura.
Quan érem irlandesos, de Ramon Erra.
Un llibre inclassificable que conjuga memòria, amistat i ironia per reconstruir un episodi generacional viscut als anys noranta. A partir de l’obsessió pel Viatge al Purgatori de Ramon de Perellós, el relat de Ramon Erra alterna joventut i maduresa per traçar un itinerari vital i literari que culmina amb un viatge a Irlanda. Amb un estil fragmentari i oral, Erra converteix el purgatori en metàfora d’una existència plena de dubtes i desigs, i reflexiona sobre el pas del temps, la llengua, el paisatge i la memòria. Estableix un paral·lelisme entre Irlanda i Catalunya del Nord, dos territoris marcats per l’oblit, la fractura i la resistència col·lectiva, i reivindica la literatura com a espai d’escolta, reescriptura i persistència, en què la veu pròpia dialoga amb les veus dels altres i construeix sentit des de la incertesa.
Ona Capel, revista Núvol, pàg. 38, edició La Setmana.
–
Consulta les activitats de La setmana, Ramón Erra presentarà el seu nou llibre!
–
Vols comprar el llibre de Ramón Erra? Demana’l a la teva llibreria habitual o a traves de la web:
Quan érem irlandesos, de Ramon Erra
Ramon Erra, amb un to entre poètic, irònic i assagístic, combina diversos gèneres i trena l’experiència pròpia amb l’admiració per la gran literatura irlandesa —de Joyce a Heaney— alhora que obre espais de pensament sobre l’existència, l’amistat o el fet d’escriure. En denitiva, en aquesta obra trobarem la força i l’energia que poden encomanar de vegades les idees més absurdes. Un clar homenatge a la gent il·luminada de tots els temps, els que eixamplen els horitzons.
A Quan érem irlandesos, Ramon Erra ens convida a fer un viatge que comença a Irlanda però que, ben aviat, es ramifica en múltiples direccions: la del record, la de la identitat, la de la memòria cultural i personal.
Com comenta Ona Capel, “Estableix un paral·lelisme entre Irlanda i Catalunya del Nord, dos territoris marcats per l’oblit, la fractura i la resistència col·lectiva”.
0 comentaris