Quan érem irlandesos, de Ramon Erra

16,00

Ramon Erra, amb un to entre poètic, irònic i assagístic, combina diversos gèneres i trena l’experiència pròpia amb l’admiració per la gran literatura irlandesa —de Joyce a Heaney— alhora que obre espais de pensament sobre l’existència, l’amistat o el fet d’escriure. En denitiva, en aquesta obra trobarem la força i l’energia que poden encomanar de vegades les idees més absurdes. Un clar homenatge a la gent il·luminada de tots els temps, els que eixamplen els horitzons.
A Quan érem irlandesos, Ramon Erra ens convida a fer un viatge que comença a Irlanda però que, ben aviat, es ramifica en múltiples direccions: la del record, la de la identitat, la de la memòria cultural i personal.
Com comenta Ona Capel, “Estableix un paral·lelisme entre Irlanda i Catalunya del Nord, dos territoris marcats per l’oblit, la fractura i la resistència col·lectiva”.

Categoria: Etiquetes: ,

Descripció

El narrador, immers en la crisi dels cinquanta, decideix visitar amb la família la cova de Sant Patrici, a I’Ulster, seguint les passes de l’escriptor Ramon de Perellós, amb la idea d’escriure’n una crònica. El resultat és una barreja de llibre de viatges, reivindicació de la literatura medieval, intent de recreació històrica, manual casolà d’autoajuda i potser també narració d’intriga.
Quan érem irlandesos, de Ramón Erra, es presentarà a La Setmana del llibre en Català 2025.

Un llibre inclassificable que conjuga memòria, amistat i ironia per reconstruir un episodi generacional viscut als anys noranta. A partir de l’obsessió pel Viatge al Purgatori de Ramon de Perellós, el relat de Ramon Erra alterna joventut i maduresa per traçar un itinerari vital i literari que culmina amb un viatge a Irlanda. Amb un estil fragmentari i oral, Erra converteix el purgatori en metàfora d’una existència plena de dubtes i desigs, i reflexiona sobre el pas del temps, la llengua, el paisatge i la memòria. Estableix un paral·lelisme entre Irlanda i Catalunya del Nord, dos territoris marcats per l’oblit, la fractura i la resistència col·lectiva, i reivindica la literatura com a espai d’escolta, reescriptura i persistència, en què la veu pròpia dialoga amb les veus dels altres i construeix sentit des de la incertesa.  — Ona Capel, revista Núvol, edició La Setmana.

Mira també què en diu Núvol online!

“Hi ha històries que les escrivim per reviure-les i mirar d’entendre-les. I les publiquem per deixar-ne constància i per convidar altra gent a aventurar-s’hi.” Ramón Erra.

.

Ramon Erra, nascut a Vic i criat al Lluçanès, viu entre el Lluçanès i el Maresme. És professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i autor de llibres com Operació gàbies buides, A Bòsnia ens trobarem, La flor blanca de l’estramoni, Pólvora del quatre de juliol i Escolta, Volòdia!  Desfent el nus del mocador va ser premi QWERTY de novel·la, premi Salambó i finalista del Crexells. Compta amb un relat a Veus de la nova narrativa catalana. L’any 2011 va ser premi Rodoreda amb La vida per rail, traduït a l’eslovè. El 2014, premi Vayreda amb Far West gitano, traduït al francès. Té contes traduïts al castellà i el portuguès i ha participat en el recull A l’ombra de Boccaccio. La veritable història d’una mentida va estar entre les novel·les seleccionades per al Premi Òmnium 2019. El 2021 va publicar el recull d’articles Fogueres al poblat.


Títol: Quan érem irlandesos
Editorial Trípode, col·lecció Vides Privades.
Publicació: setembre, 2025
ISBN: 979-13-990903-1-4
Pàgines: 118

Ressenyes

  1. Montserrat Morera Escarré

    Fixem-nos-hi. No és el tradicional inici de conte «Això era o no era», sinó que aquí «TOT és i no és» Perquè TOT, en l’escriptura de Ramon Erra, és alguna cosa més. Fins i tot quan tenim la sensació que aquest plus de significat es pot escapolir i, d’un moment a l’altre, ens podem quedar amb un pam de nas. […]
    Montserrat Morera Escarré – Temps de metafora: https://tempsdemetafora.blogspot.com/2026/02/ramon-erra-2025-quan-erem-irlandesos.html

  2. Teresa Costa-Gramunt

    Aquesta obra, escrita amb el sempre original estil literari de Ramon Erra, convida els lectors a rememorar el seu propi viatge existencial viscut en el si d’un grup.
    eixdiari.cat: https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/119277/una-vegada-erem.html

  3. Ona Capel

    Ramon Erra fa una elegia vital i literària a “Quan érem irlandesos” (Trípode), una novel·la que conjuga memòria, història i ironia per traçar una experiència de grup en forma de mite personal i col·lectiu. […]
    Núvol: https://www.nuvol.com/llibres/empaitant-fantasmes-rastrejant-animes-445780

Afegeix una ressenya

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També us recomanem…

  • Novel·la

    Licor d’aranyons, d’Imma Pericas

    Basada en fets reals, la història transcorre entre la Vall d’Aran i Barcelona, des dels anys cinquanta fins als setanta, dècades de profundes transformacions socials i econòmiques que marcaran la trajectòria vital i la resiliència de les seves protagonistes, l’Amàlia i la Cecília.

    La novel·la “Licors d’Aranyons. La història real d’Amàlia i Cecília” explora la relació entre una mare i una …

  • Vides Privades

    Què ens queda dels nostres, d’Isidre Grau

    Novel·la de no ficció on Isidre Grau explora en el passat familiar per iniciar un viatge a la memòria. Què ens queda dels nostres és un relat sincer, evocador, íntim i, alhora, universal, que ens ofereix unes vivències que transcendeixen l’experiència individual de l’autor per esdevenir un mirall on molts lectors es poden reconèixer. Les lluites quotidianes, els …

  • Vides Privades

    Un curs al Raval -Diari d’un doctorand provincià- Xavier Jové

    Un curs al Raval s’inscriu en la tradició de la literatura del jo. En el relat de l’autor batega una invitació callada: perdre’s una estona, deixar que el silenci ens parli, i potser reconèixer —entre el soroll dels dies— aquella veu nostra que sovint oblidem que tenim.

    Amb pròleg de Mònica Miró.

    A través del diari personal de l’autor viurem en primera …

  • Vides Privades

    A les dues bandes de la trinxera, de Jesús Conte

    Aquest llibre recull vivències, fets transcendents i anècdotes, amb nombrosos noms propis que s’han creuat al llarg de mig segle d’exercici professional de Jesús Conte. Escrit en un estil de narració periodística, és una crònica viva del que es cou als palaus institucionals, a les elits i a la societat civil amb totes les seves grandeses i misèries. Amb la …