Tria Personal de XULIO RICARDO
XULIO RICARDO TRIGO recomana el nou llibre de Xavier Jové Massana a la revista SERRA D’OR aquest gener de 2026.
Us deixem aqui l’article publicat a SERRA D’OR número 793:
Fa l’efecte que la literatura personal —també dita del jo als darrers temps—, dietaris, llibres de viatges, cròniques, ha baixat una mica la seva presència a les llibreries. Hi ha lectors al darrere, és clar, però és com si s’hagués acabat la moda i el nivell d’interès per aquests gèneres ja no sigui el mateix.
Això no vol dir que aquestes modalitats literàries no continuïn tenint un gran valor per entendre la nostra contemporaneïtat des de la no-ficció. Els dietaris ajuden a veure el nostre entorn a través de la paraula i, per una estona, deixem de copsar el món partint d’imatges, ens acostem al cor dels sentits, aquell que s’ha d’interpretar, que va més lent i depèn en gran mesura de la teva voluntat com a lector.
Un dels millors exemples a dia d’avui per iŀlustrar aquests comentaris previs és llegir Un curs al Raval (Diari d’un doctorand provincià), de Xavier Jové Massana. No hi ha gaires experiments, ni una recerca formal que el faci distingir-se entre els clàssics del gènere. És més aviat un dietari que respon a les normes, amb el pas del temps, la situació personal, les amistats, les lectures i el barri del Raval com a escenari. Jové fa per deixar testimoni, però també per entendre qui és en un context potser no exactament hostil, però sí difícil.
És així com la vida es barreja amb els llargs processos universitaris. Parlem d’un autor que s’estima la vida acadèmica i inteŀlectual, però que alhora necessita sortir d’aquestes àrees per agafar forces i poder veure amb claredat el camí. I aquesta oportunitat li ha vingut també a través de l’escriptura. Cal recordar els seus llibres de poesia —Tripulants (2004), Els 7 pecats revisitats (2011) i Epifanies (2022)— i les seves traduccions i articles sobre literatura i educació.
A Un curs al Raval ens ofereix d’acompanyar-lo en la seva peripècia vital, però també ens ajuda a entendre com deixar testimoni, en aquest cas escrit, pot servir per a alimentar la nostra curiositat al mateix temps que suposa un viatge per un temps i un model de ciutat que a poc a poc comencen a ser memòria literària. Un llibre, doncs, que paga la pena llegir i deixar-se arrossegar per la prosa d’un escriptor que inverteix molt de temps a treballar les seves obres. Pot ser el nostre proper llibre a la tauleta de nit, el que ens acompanya durant els moments en què tan sols desitgem llegir un pensament breu, una petita història.
Gener 2026
– Pots llegir més articles de SERRA D’OR adquirint la revista al teu quiosc habitual.
0 comentaris