La poètica de la mutació, el record i la ironia quotidiana
[…] Llegir la ressenya sencera.
Dividit en tres parts («Dietari de la lletra morta», «Complements» i «Fantàstics»), el llibre assumeix des del seu títol un desplaçament. Adam Zagajewski, un dels poetes europeus més lúcids del segle XX, viu aquí en un lloc improbable: Montana. I no pas com a biografia, sinó com a avatar, com a fantasma digital: «Hi ha un Adam Zagajewski que viu a Montana. / My loneliness makes me special», diu a la presentació del Face.
Aquesta operació —desplaçar l’autor real per fer-lo habitar una identitat en xarxa— és reveladora. Ribés-Falcó construeix una poesia de l’alteritat i de l’humor, de la virtualitat i de la carn. Hi conviuen xatbots i exvots, Google Pegmen i geranis rebrotant, hologrames de foc i estudiants japonesos que tussen a la cantina. I en tots aquests elements, una mirada que no és ni cínica ni lírica del tot, sinó afinadament irònica.
Carmina no fuig del present: hi entra amb totes les seves formes. Aquesta capacitat de combinar registres —prosa poètica, haikus dispersos, visions escèniques, dietaris de l’estranyesa— converteix el llibre en una mena de mosaic viu, un patchwork que s’assembla més a la manera com recordem que no pas a la manera com llegim. Els poemes de Ribés-Falcó no s’expliciten. No tenen conclusió ni moralitat. Són com finestres obertes, com pantalles flotants, com taques de llum sobre la superfície d’un mirall. Però en aquesta aparença de dispersió hi ha una tensió constant entre allò que passa i allò que es percep. I una insistència en la pregunta per la paraula, pel lloc d’on surt, per on va. No és estrany que aquesta poesia hagi estat guardonada per un jurat que inclou noms com Abraham Mohino o Mariàngela Vilallonga. El que hi han vist —i el que molts hi veurem— és una veu que dialoga amb la tradició des de l’esquerda, des de la llengua que ha estat «lletra morta» i que torna ara amb una vitalitat nova, inesperada.
Adam Zagajewski viu a Montana és un llibre necessari. Per la seva llibertat formal. Pel seu to singular. Per la seva capacitat d’hibridar la memòria, la tecnopoètica i l’humor. I sobretot, perquè ens recorda que, en temps d’excés, encara hi ha lloc per a una paraula que neix sense pressa, com una flor rara. Una paraula que no fa soroll, però que persisteix. Amín!
Antoni Albalat – 09/01/2026 – revistasao.cat
Revista Saó Núm.514, pàgs.57-58. Juny 2025.
Adam Zagajewski viu a Montana
Una proposta agosarada, fresca i transgressora que, amb una estructura sòlida i sense caure en llocs comuns, reflexiona i dialoga amb la tradició sobre les formes de representació a l’espai digital, avui tant present en la nostra dansa quotidiana.
El valor d’aquesta poesia rau en el caràcter experimental que ha utilitzat Ribés Falcó, que, amb rigor i un bon domini de les eines lingüístiques, aconsegueix un encaix perfecte entre forma i funció.
Guardonat al Premi de poesia Romanyà en memòria de Mercè Rodoreda 2024, per a poetes inèdits.
0 comentaris