Vet-ho aquí…, d’Eulàlia Armengol

17,00

Ens torna a seduir amb una escriptura àgil, lleugera i plena d’ironia, on la quotidianitat esdevé matèria literària. Les històries de l’Eulàlia Armengol bateguen amb l’autenticitat de la vida viscuda. Escenes i situacions que ressonen perquè tenen arrel en anècdotes i fets reals —o gairebé—, com ja és marca pròpia de l’autora. Sovint ens faran somriure, però també ens convidaran a reflexionar sobre les relacions humanes i els petits detalls que configuren l’existència.

En aquest recull de contes l’autora ens mostra histories en bona part reals o quasi bé, com ja ha fet en els seus anteriors reculls: Ara em prendria una orxata i La insuportable absència del bròquil. Gaudirem d’una escriptura àgil, amb força ironia que ens atrapa, que ens contagia optimisme i alhora ens porta a reflexionar sobre la quotidianitat que ens envolta.

Categoria: Etiqueta:

Descripció

Com ella mateixa ens comenta: Els meus contes son talment com la vida sempre amb finals i punts de girs inesperats, que ens sorprenen… Efectivament l’autora té una capacitat esmolada per observar i captar un personatge en cada racó de la realitat. Sap prendre distància, i així fins i tot desdramatitzar-ho, perquè ella ens presenta qualsevol situació sota una prisma un angle de visió imbuït d’un optimisme vital, d’una perspectiva irònica; d’altra banda, no exempta de reflexió, de capes de reflexió, perquè l’objectiu d’Armengol no és que ens quedem només en una rialla, que també ho farem, sinó portar-nos més enllà i que aprenguem a treure les nostres pròpies conclusions d’allò que ens mostra i que sovint ens envolta però tal vegada no hi hem parat prou atenció. Llegir els seus contes ens ajudarà també a afinar la nostra mirada sobre el món.

Vet-ho aquí… son uns contes que ens acaronen com un guant de vellut, subtilment, mentre ens ofereixen la llibertat d’escollir fins on volem arribar: pot ser un xarrup d’aiguardent directe al fetge o un glop fresc de cava, ple de vitalitat i ironia, que ens ajuda a mirar la vida amb ulls nous.


Eulàlia Armengol (Barcelona, 1944) ha treballat en els àmbits del màrqueting, la comunicació i la cultura, sense deixar mai de banda la passió per l’escriptura. Des del Maresme, terra que amara molts dels seus contes, escriu relats amb un to fresc, irònic i profundament humà. Forma part del col·lectiu Escriptores del Maresme i participa activament en espais de debat literari. Amb Trípode ha publicat La insuportable absència del bròquil i Ara em prendria una orxata. Vet-ho aquí… és el seu tercer recull de contes.

Et pot interesar l’entrevista d’Eulàlia Armengol al Magazín matinal de Vilassar Ràdio amb Jaume Cabot, Parlant de tot del 4/6/2025.

Veure més noticies recollides a la web de l’Editorial Trípode: Eulàlia Armengol.

ISBN: 979-13-990068-3-4
Pàgines: 206
Mida: 14×21. Amb solapes
Publicació: abril 2025

Ressenyes

  1. Encarna

    Fan d’aquest relats amb un toc irònic. que posa l’autora de les situacions de la vida. Els tres llibres de l’Eulàlia armengol m’agraden

Afegeix una ressenya

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També us recomanem…

  • Relats breus

    Ara em prendria una orxata, d’Eulàlia Armengol

    Eulàlia Armengol, després de l’èxit i bona acollida del seu primer recull de relats, La insuportable absència del bròquil, ens ofereix ara aquesta segona obra a on, dins un estil i una veu del tot originals, reuneix trenta-vuit contes que de ben segur que ens sorprendran i apassionaran: històries narrades des d’un angle de visió impregnat tot sovint d’una ironia …

  • Relats breus

    Luxes de paper, de Gemma Muñoz

    Agafar perspectiva i mirar el món des de diferents angles de visió és una bona manera d’afrontar la realitat en una societat on els valors es posen en qüestió constantment. Aquestes històries ens conviden a fer-ho, i, si més no, hi afegeixen un toc d’ironia que il·lumina la nostra mirada amb una lleugeresa inesperada. Catorze relats que ens transporten a …

  • Relats breus

    Jo no tindré mai un gos, d’Eva Arnal Arasa

    Jo no tindré mai un gos és un recull de trenta-sis relats amb enginy i aire fresc, que exploren les vides de persones que conviuen amb el buit i el dolor que, sovint, deixa el pas de la vida: persones solitàries i vides de parella, un fill que no ha arribat a néixer, un amor que no ha estat correspost, …

  • Relats breus

    La insuportable absència del bròquil, d’Eulàlia Armengol

    «Els contes de l’Eulàlia Armengol són un batec de vida passat pel sedàs fi de la literatura. Directes, humans i aguts, arrosseguen el lector, des de la primera línia, cap a l’espai de l’escriptura, l’espai de l’existència pròpia i aliena. En un vaivé que és alhora onada i giravolt atrapen per la vivor d’estil, pel que diuen i pel que …