Homenatge a Isidre Grau
El Punt Avui + parla d’Isidre Grau a La Crònica. Us deixem aquí l’article:
Des de l’abril passat, el narrador i novel·lista de Cerdanyola del Vallès és homenatjat amb actes diversos pel consistori de la seva localitat.
80-40-50-45, xifres literàries d’Isidre Grau.
Aclarim-ho d’entrada, les xifres del títol no són les mesures corporals d’Isidre Grau, ni el telèfon, ni el número de compte corrent. El 80 correspon a la seva edat –els va fer el 7 de setembre passat–; 40 són els anys que fa que va guanyar el premi Sant Jordi amb Els colors de l’aigua; 50, els anys que fa que va decidir escriure, i 45 són els anys del seu debut amb la novel·la Fugida en gris. Podríem continuar. Té una quarantena de títols publicats (entre narrativa, novel·la, memòries, assaig i infantil) i nou premis. A més de cinc títols amb el col·lectiu Ofèlia Dracs.
Sovint se’ns passa l’arròs i homenatgem personalitats un cop són mortes. Val la pena invertir aquesta tendència i homenatjar els autors –les personalitats públiques en general, si s’ho mereixen– quan tenen edats provectes i la seva trajectòria clama un reconeixement. Encara més quan, com en el cas de Grau, continuen en actiu. És un acte de justícia, i veure el somriure emocionat, ple i lluminós de Grau durant l’acte central de l’homenatge que li està dedicant l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès des del Sant Jordi passat, un plaer.
L’homenatge inclou firmes, xerrades, exposicions, fragments de textos seus en estovalles de paper, marató de lectura dels seus títols, itineraris a les escoles i, entre d’altres, un acte a la sala Enric Granados de la biblioteca de Cerdanyola, organitzat per l’eficient Elisenda Figueras, conduït per Sandra Fullola, amb elogis merescuts per part de Maria Barbal i Vicenç Villatoro i lectures a càrrec de l’actriu Laura Conejero. També hi van ser la regidora de Cultura, Andrea Borrego, i, al final, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón.
[..] Llegir l’article sencer al web de El Punt Avui +
A Isidre Grau feliç i agraït al llarg de tot l’acte d’homenatge. Fotografia El Punt Avui: NÚRIA PUENTES.
Què ens queda dels nostres, d’Isidre Grau
Novel·la de no ficció on Isidre Grau explora en el passat familiar per iniciar un viatge a la memòria. Què ens queda dels nostres és un relat sincer, evocador, íntim i, alhora, universal, que ens ofereix unes vivències que transcendeixen l’experiència individual de l’autor per esdevenir un mirall on molts lectors es poden reconèixer. Les lluites quotidianes, els silencis imposats, els gestos d’afecte i resistència… Tot allò que ens configura com a persones i que es fon amb la nostra història col·lectiva dins d’un convuls segle xx i una llarga postguerra.
Percebre les herències emocionals que tots tenim és la qüestió o l’interrogant «que ens pot moure a endreçar el nostre present, separar el gra de la palla, per viure més a fons».
Setanta-tres dies amb el pare, d’Isidre Grau
Un relat intimista, inspirat en fets reals, que ens narra la relació sovint difícil entre un pare i un fill. No obstant, durant setanta-tres dies en què es veuen obligats a refugiar-se als boscos, per fugir de les devastadores conseqüències de la Guerra Civil espanyola, viuran un seguit d’experiències amb una insòlita comunicació afectiva i un estret contacte amb la natura que els farà madurar la relació i, en definitiva, valorar el paper de la memòria i els silencis en la construcció de cada vida.
El protagonista, aquest adolescent que es refugia a la muntanya amb el seu pare, se sotmet a una formació obligada a càrrec d’un pare ferit emocionalment i molt exigent. A l’epíleg l’autor remarca la importància del «paper de la naturalesa en la formació humana» i que es tracta d’una «reivindicació molt personal: mentre vivim encara som a temps de desfer silencis».
Un dissabte de primavera, d’Isidre Grau
Enmig de l’efervescència, les olors i els colors de la primavera, un dissabte qualsevol és suficient per capgirar les inquietuds dels personatges d’una història ambientada a La Sarabanda, una antiga torre senyorial que es convertirà en testimoni d’una trobada entre dues parelles, i una tercera al backstage. Aparentment, gaudeixen de les seves vides amb total plenitud i sense grans preocupacions, fins que l’imprevist canviarà la visió del seu món.
Ciutadà Canalda, d’Isidre Grau
Abril 2010. El periodista Eloi Boada rep l’encàrrec d’una biografia del constructor Romà Canalda, personatge mitificat, clau en el creixement de Montcerdà. El periodista esbrinarà des dels seus orígens al poble de Peguera, la colònia minera de Sant Corneli i Balsareny, fins als estudis a l’Escola d’Aparelladors de Barcelona, on va coincidir amb el seu millor amic, Lluís Serracanta, amb qui compartiria el servei militar a Talarn i determinaria els seus inicis a Montcerdà, on va ser una figura pública rellevant. Al llarg d’unes setmanes de converses, entre convulsions familiars, periodista i biografiat entren en una relació cada cop més personal, fins que l’esclat als mitjans de comunicació d’una trama de corrupció interromp el projecte.
Vuit anys després Eloi Boada decideix escriure tot el que sap de Romà Canalda. La seva narració s’endinsa lliurement tant en els diferents episodis del passat com en els enigmes familiars viscuts aquells dies.
0 comentaris