Tot un examen de consciència: Quan érem irlandesos, de Ramon Erra
Que no ens enganyi l’aire de rondalla i el lema inicial: «Tot això és i no és»
Fixem-nos-hi. No és el tradicional inici de conte «Això era o no era», sinó que aquí «TOT és i no és». Perquè TOT, en l’escriptura de Ramon Erra, és alguna cosa més. Fins i tot quan tenim la sensació que aquest plus de significat es pot escapolir i, d’un moment a l’altre, ens podem quedar amb un pam de nas.
[…]
Retrobem el viatge, molt present en l’obra d’Erra, però ara amb un destí d’ultratomba, el Purgatori. Tot un examen de consciència: als 50 anys vol purgar.
Aquest anar més enllà i voler buscar «el fil que va per sota» es concreta en metàfores conceptuals i en imatges que fan diana.
[…]
«Purgatori vol dir fer net, esperar, enyorar, desitjar, penedir-se, fer propòsit d’esmena, deixar de ser un mateix, potser buscar en altres terres, en altres paisatges, respostes que no obtindrem mai.»
Això és o no és tot.
LLEGUIR L’ARTICLE SENCER a Temps de metàfora
Dilluns, 23 de febrer del 2026
Quan érem irlandesos, de Ramon Erra
Ramon Erra, amb un to entre poètic, irònic i assagístic, combina diversos gèneres i trena l’experiència pròpia amb l’admiració per la gran literatura irlandesa —de Joyce a Heaney— alhora que obre espais de pensament sobre l’existència, l’amistat o el fet d’escriure. En denitiva, en aquesta obra trobarem la força i l’energia que poden encomanar de vegades les idees més absurdes. Un clar homenatge a la gent il·luminada de tots els temps, els que eixamplen els horitzons.
A Quan érem irlandesos, Ramon Erra ens convida a fer un viatge que comença a Irlanda però que, ben aviat, es ramifica en múltiples direccions: la del record, la de la identitat, la de la memòria cultural i personal.
Com comenta Ona Capel, «Estableix un paral·lelisme entre Irlanda i Catalunya del Nord, dos territoris marcats per l’oblit, la fractura i la resistència col·lectiva».
0 comentaris