Glatir, de Gemma Arimany

13,00

A través de Glatir, l’escriptora i poeta olotina Gemma Arimany «es capbussa en la fondària d’una ciutat interior, n’explora les ombres, i aflora a la llum per mostrar les traces que hi han deixat aquestes ombres». El jo de la poeta s’articula en dos àmbits: l’espai de fora i l’espai interior, arrecerat.
Aquest recull de poemes es conforma a partir de versos lliures que mantenen la unitat interna entre si, sense perdre el sentit del ritme ni l’estructura. Com comenta la poeta Rosa Font Massot al pròleg, «la poesia de Gemma Arimany té una gran càrrega sensual, perquè arrela en els sentits i s’alimenta i creix en els sentits, en l’epiteli del cos». Aquest, doncs, és el punt de partida des d’on es projecta la seva mirada, de vegades temorenca i adolorida, però sempre aferrada a la vida.

Categoria: Etiquetes: ,

Descripció

En els poemes d’Arimany, hi ha una concordança evident entre la paraula i la forma, ja que, agafades de la mà, constitueixen un tot. Gràcies a aquesta sintonia i unitat, el lector fàcilment podrà dibuixar en la seva ment i de manera clara i precisa el que a través de les paraules la poeta vol representar.

«Pensar és poetitzar la por», diu Alejandra Pizarnik. Gemma Arimany converteix en expressió poètica tot el recorregut fins al fons d’un mateix, fins aquell punt d’identitat absoluta, en què el pensament és creació que neix de la por i del dolor […] però sempre glatint. Glatint per viure i glatint per crear.

«La poesia —la bona poesia, com la d’aquest llibre— té un sentit inefable. I queda en mans del lector  “estirar la llum” que irradia», Rosa Font Massot

Gemma Arimany Capdevila (Olot, 1980) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i treballa com a professora de llengua i literatura catalanes.
Ha publicat els llibres de poesia Ferro trencadís (XXVII Premi Martí Dot 2002), Ulls a través (XV Premi de Poesia Miquel Martí i Pol 2010) i Colors primaris (XXXIV Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer 2018). També ha estat una de les tres poetes de Baix continu 2021 (ARBAR), amb el recull «Arran de la bardissa». És autora del llibre de contes De portes endins (Premi Ciutat d’Olot de narrativa experimental 2002).
Difon la seva obra, i la d’altres poetes, a partir de recitals que combinen poesia i música, amb les formacions Mecànica Orgànica i Revers.

  • Llegeix algun poema en pdf aquí, o amb la vista prèvia inferior:

ISBN: 978-84-127289-1-0

Disponible a través de la web amb enviament gratuït, o també a la teva llibreria habitual.

Més informació i activitats relacionades amb Glatir de Gemma Arimany.

 

 

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Glatir, de Gemma Arimany”

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També us recomanem…

  • Poesia

    Buidar la casa dels pares, de Josefina Maymó

    Ens sorprèn amb el seu primer poemari, gran èxit de vendes, que s’inicia d’una pèrdua, passant per les fases del dol —el xoc, la tristor, la ràbia o la negació, la nostàlgia— arribant a la resolució, i a la memorialització.

    Buidar la casa dels pares  ens convida a viure la vida amb plenitud perquè tot el que ens envolta, tot …

  • Poesia

    Pell morta, de Montse Maestre

    El llibre de poesia Pell morta és la història d’una ruptura i tot el procés de dol que comporta, de sobte, viure en singular. Tal com comenta Sònia Moll Gamboa al pròleg, en aquest recull de poemes, el lector experimentarà en carn pròpia el procés metafòric que segueix una serp quan muda la seva pell: «des de la ferida fins a …

  • Vides Privades

    Restitució, de Rosina Ballester

    Restitució ens proposa un calidoscopi de veritats profundes, un viatge a la més sincera intimitat personal i literària de Rosina Ballester. Som davant d’una obra híbrida, singularíssima, que s’insereix dins la més pura literatura del jo, amb pluralitat d’elements evocats, d’associacions, referències, el·lipsis; un viatge entre el present i el passat revisitat des de la perspectiva d’un esperit …

  • Poesia

    Abri-Redós, de Maria Maïlat

    Maria Maïlat va néixer en una família on convivien diverses llengües. De petita, parlava romanès i hongarès i de gran el francès esdevé la seva llengua d’escriptura. És per això que Carles Duarte, autor del pròleg, considera que és una escriptora europea en el sentit més ple, amb un fort lligam amb Walter Benjamin i Portbou, i amb una trajectòria …